L’Oficina Antifrau de Catalunya veu l’existència de conflictes d’interès aparents en responsables municipals que “no van ser degudament gestionats” per l’ens local.
A més, l’organisme reclama a l’Ajuntament una motivació de les decisions en matèria urbanística després de detectar incidències en la tramitació del Pla Especial de Can Raventós, que es resoldran per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
El passat 17 de novembre, el director d’investigacions de l’Oficina Antifrau de Catalunya va resoldre la denúncia presentada en data de 19 de novembre de 2020 per la plataforma veïnal Defensem Can Raventós relativa a les presumptes irregularitats en la tramitació i de caire urbanístic contràries al planejament relatives al Pla Especial Integral i de Millora Urbana (PEIMU) per a l’ordenació de la parcel·la amb front als carrers Bonaplata 44-52 i Fontcoberta 16-24 de Barcelona, coneguda com a Can Raventós, i en relació amb un possible tracte de favor per part de responsables municipals de l’Ajuntament de Barcelona amb la societat BIGDAL 5000 SL.
El PEIMU de Can Raventós es va aprovar per part de l’Ajuntament el dia 23 de setembre del 2020 malgrat que des de la plataforma ja s’alertava que el Pla no complia amb el planejament i la normativa urbanística vigent i que, a més, hi havia un clar conflicte d’interès aparent entre el regidor en aquell moment del districte de Sarrià – Sant Gervasi, Albert Batlle i Bastardas, i la gerent del districte, Maite Català i Pujol, ambdós del partit Units per Avançar – integrats al grup municipal del Partit Socialista de Catalunya (PSC) – amb l’empresa promotora que presidia en aquell moment el Secretari d’organització d’aquesta formació política (Units per Avançar), Salvador Ferran Pérez-Portabella, amb vincles de primer grau amb la família Raventós.
Des de l’Ajuntament sempre s’ha negat que hi hagués cap connexió per part de l’equip de govern de les que denunciava de la plataforma, que ara confirma l’Oficina Antifrau resolent que “s’ha constatat l’existència de conflictes d’interès aparents en responsables municipals que no han estat degudament gestionats per l’ens local” i reclama a l’Ajuntament “reparar les lesions a la confiança pública, quan aquestes s’hagin produït.”
Però qui és qui en la trama de l’afer de Can Raventós?
El cor de l’operació immobiliària de Can Raventós està promogut per BIGDAL 5000 SL i BeCorp. El secretari de la primera societat, encarregada de gestionar l’aprovació del pla, és Jaume Nadal Farreras, germà de l’exconseller del PSC Joaquim Nadal Farreras. El conseller delegat és Anton Raventós Raventós, empresari membre de la família Raventós. I el president de BIGDAL 5000 SL és Salvador Ferran Pérez-Portabella, relacionat familiarment amb la família Raventós, ex-militant d’Unió i secretari d’organització del partit Units per Avançar en el moment que es va aprovar el PEIMU.
Al consell de direcció d’aquest partit també hi ha Maite Català, gerent del districte de Sarrià-Sant Gervasi encara a data d’avui, i Albert Batlle, regidor de Sarrià -Sant Gervasi en el moment d’aprovació del pla i actual tercer tinent d’Alcaldia de Prevenció, Seguretat, Convivència i Règim Interior a l’Ajuntament de Barcelona. Aquest equip de govern va ser el que es va fer càrrec efectiu del districte de Sarrià-Sant Gervasi el juliol de 2019, després que el Secretari De l’Ajuntament hagués consignat una suspensió inicial del pla urbanístic al març del 2019 si el promotor no efectuava actuacions en tres mesos, que mai van tenir lloc.
BeCorp és la marca comercial de BCN Housing Place SL, participada en un 34% per Corp, i en un 66% per Scranton Enterprises BV, societat neerlandesa vinculada a la família Grífols i un dels principals accionistes de la farmacèutica Grífols, Juvé i Camps i del Joventut de Badalona.
La societat Scranton Enterprises també controla el 100% d’una altra societat anomenada BeCorp Holding B.V., fundada al març de l’any 2020, amb seu a Holanda. Scranton Enterprises va ser creada el 5 de novembre de 1999 per d’Etrusco NV, una societat de Curaçao, a les Antilles Holandeses. TMF Netherlands BV actuà com a administrador d’Scranton del 1999 al 2011. El grup TMF s’autodefineixen com l’empresa líder en formació de societats, tant onshore (amb la base al país d’origen) com offshore (amb seu domiciliada a l’estranger) a més de 83 països. TMF Group apareix com a intermediari en 163 entitats que consten als Papers de Panamà.
Què amagava aquesta aprovació?
El PEIMU de Can Raventós (Pla Especial, amb expedient urbanístic 18PL16606,) es va aprovar inicialment el 29 de novembre del 2018. Després del procés d’al·legacions es va suspendre l’aprovació en data del 29 de març del 2019, donant tres mesos als promotors per realitzar les activitats necessàries per a continuar amb la tramitació. En consulta feta al govern de Sarrià-Sant Gervasi en el Consell de barri de Sarrià del 13 novembre del 2019, aquest informa que els promotors del Pla Especial van retirar-lo, fet que significava l’arxivament de l’expedient en haver passat més de tres mesos des de la suspensió de l’aprovació.
En cas que la promotora presentés un nou pla urbanístic, aquest hauria de tenir un nou número d’expedient i començar des de zero tots els tràmits: aprovació inicial, al·legacions, esmenes i aprovació definitiva. Davant la sorpresa veïnal, el setembre del 2020 apareix al punt 4 l’ordre del dia de la Comissió d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona la proposta d’aprovació definitiva del Pla Especial de Can Raventós amb el mateix expedient 18PL16606 que, en teoria estava arxivat, com així constava al Portal d’Informació Urbanística del propi Ajuntament de Barcelona, ja amb Albert Batlle i Maite Català com a regidor i gerent del Districte de Sarrià – Sant Gervasi de l’Ajuntament de Barcelona, respectivament.
Els grups municipals d’ERC, JxCat i el PP van fer reserva de vot, no manifestant la seva decisió definitiva per estudiar bé l’expedient, Ciutadans es va abstenir i Barcelona pel Canvi, liderat per Manuel Valls, va votar a favor de tirar endavant el pla urbanístic.
Per ser aprovat definitivament el projecte de construcció de pisos de luxe a Can Raventós calia una majoria simple al Plenari del Consell Municipal, i aquesta es va aconseguir amb els vots a favor dels partits que formaven el govern: Barcelona en Comú i els PSC-Units per Avançar, més el partit de Valls.
Altres Irregularitats
El Pla Especial presentat és un pla urbanístic que conté seriosos dubtes en el compliment de la normativa de protecció del patrimoni arquitectònic de la finca. La catalogació patrimonial de l’edifici obliga a deixar un espai lliure enjardinat de 10 m d’amplària al voltant de la casa, i permet edificar en els extrems que limiten amb el número 54 del carrer Bonaplata i amb el número 14 del carrer Fontcoberta. Amb els plànols presentats per a aconseguir l’aprovació aquests 10 metres de distància no es respecten, i a més es construeix un volum tocant a la mitgera del número 26 del carrer Fontcoberta, construcció no autoritzada per la protecció patrimonial.
Una altra irregularitat del Pla Especial és que el Pla General Metropolità estableix que la profunditat màxima de l’edificació ha de ser de 15.1 metres per la qualificació urbanística de la finca, i el projecte arriba a prop de 20 metres. D’altra banda, en la documentació presentada pels promotors a l’Ajuntament s’esmenta que no és necessari col·locar patis de ventilació als habitatges ja que per una fondària edificable de 15,1 metres no cal. Per tant, tot i tenir una fondària de 20 metres, no tindrien ventilació.
Per l’amplada del carrer, el PGM defineix una altura màxima de 10,6 metres i que correspon a planta baixa més dos pisos. El projecte presentat, i que el grup municipal de govern va aprovar presentava planta baixa més tres pisos que són més de 13 metres d’altura respecte a la normativa.
Manca de transparència
Tant l’Associació Veïnal de Sarrià en aquell moment, com la Plataforma Defensem Can Raventós, van sol·licitar vista de l’expedient amb més d’un mes d’antelació, com fixa la llei de transparència, a l’aprovació del Ple. Concretament, la petició de consulta del planejament urbanístic la Plataforma Defensem Can Raventós la va registrar el dia 8 d’agost del 2020 amb el codi de fitxa 1060NBZ. Un mes després, just el dia abans del compliment del termini se’ns respon que se’ns convoca a una reunió amb la gerent del districte Maite Català, sense respondre la petició, que era de poder veure l’expedient. Manifestem prèviament a la gerent Maite Català el nostre interès en consultar l’expedient el dia de la reunió i se’n diu que no és possible perquè ja està a secretaria a la plaça Sant Jaume. També se li demana la data de registre del Pla, per comprovar si havia tingut lloc un cop superat els tres mesos, i se’ns respon que no es disposa d’aquesta informació en aquest moment.
A l’Associació Veïnal de Sarrià, que havia presentat al·legacions a l’aprovació inicial i era part interessada en el procediment administratiu, també se li va privar l’accés a l’expedient per conèixer en profunditat el projecte presentat per BIGDAL 5000 SL.
Un cas de presumpta corrupció i prevaricació
Recordem que una sentència favorable a la nostra demanda suposarà anul·lar la llicència d’obres del projecte i el PEIMU de Can Raventós. La secció segona de la Sala del contenciós administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va deixar vist per sentència el contenciós administratiu presentat per la Plataforma Defensem Can Raventós contra l’aprovació definitiva per part del Ple de l’Ajuntament de Barcelona del Pla Especial Integral i de Millora Urbana per a l’ordenació de la parcel·la dels carrers Bonaplata 44-52 i Fontcoberta 16-24 de Barcelona. En cas d’anul·lació l’Ajuntament haurà d’indemnitzar a Corpedificaciones, SL (Corp) una gran quantitat de milions d’euros per danys i perjudicis que sortiran de les butxaques dels contribuents, que s’hagués pogut evitar amb una permuta urbanística, com porta 3 anys reclamant la plataforma.
Davant d’aquesta evidència, ja investigada en profunditat per l’Oficina Antifrau de Catalunya, i a l’espera de disposar de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, des dl la plataforma Defensem Can Raventós es va prendre la determinació de portar el cas a la Fiscalia contra la Corrupció i la Criminalitat Organitzada, per tal que es pugui dur a terme una investigació del cas en profunditat i, si es confirma les sospites de la plataforma que hi va haver tractes de favor i irregularitats urbanístiques es depurin i es reparin els danys fets a l’erari públic, la imatge de les institucions i el jardí i la casa de Can Raventós de Sarrià.