El TSJC estima el recurs de la Plataforma Defensem Can Raventós, cosa que representa una gran victòria ciutadana a favor de la protecció del patrimoni històric, cultural, paisatgístic i natural de Barcelona.
El passat 24 d’abril, la secció segona de la Sala del contenciós administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va estimar el recurs presentat per la Plataforma Defensem Can Raventós anul·lant l’acord del Plenari del Consell Municipal de Barcelona de data 23 de setembre de 2020 (en època de govern de Comuns i PSC-Units per Avançar) que suposava l’aprovació definitiva del Pla Especial Integral i de Millora Urbana per a l’ordenació de la parcel·la amb front als carrers Bonaplata 44-52 i Fontcoberta 16-24 (PEIMU) promogut per BIGDAL 5000, S.L. i actualment en mans de Corpedificaciones, SL.
L’organisme condemna a costes l’Ajuntament un cop demostrat que el pla aprovat contravé la normativa urbanística de rang superior, ja que Can Raventós és un element protegit definit a la fitxa del Catàleg de Patrimoni Historicoartístic de la ciutat de Barcelona i del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Districte de Sarrià – Sant Gervasi, que obliga a deixar una franja de protecció lliure de 10 metres al voltant la casa de Can Raventós.
També la modificació del Pla General Metropolità del Centre Històric de Sarrià, aprovada al desembre de 2008, recull en la seva documentació la mencionada franja de protecció. Un fet que, tant la Plataforma Defensem Can Raventós com l’Associació veïnal de Sarrià, advertien des de l’inici d’aquest procés i denunciaven en les al·legacions al Pla urbanístic. Mentrestant la promoció seguia endavant, amb el vistiplau de l’administració municipal.
La sentència conclou que «El Pla especial objecte de recurs no ha respectat el límit dels 10 m d’amplària al voltant de la casa Raventós que estableix la normativa urbanística d’aplicació i no s’ha ajustat a la seva finalitat que no és altra que la de revaloritzar la casa Raventós, protegida i el jardí que l’envolta».
D’aquesta manera, la sentència anul·la el Pla Especial de Can Raventós i, un cop esdevingui ferma, decaurà subsidiàriament la llicència d’obres que l’Ajuntament va atorgar en aplicació del Pla.
Una lluita veïnal que ha estat reconeguda com a millor lluita de l’any 2021 per la Confederació d’Associacions de Veïns de Catalunya
La Plataforma havia dut als tribunals a principi del 2021 el Pla que permetria construir fins a 59 pisos de luxe en un dels darrers jardins del nucli antic de Sarrià i que el tribunal va admetre a tràmit ara fa dos anys, al final de maig de 2021.
Per tal de cobrir les despeses del procés judicial, va engegar una campanya de micromecenatge a través de la plataforma Goteo que va comptar amb un ampli suport veïnal i va recaptar més de 7.000 € a través de petites aportacions de veïns i veïnes.
Un cas ple d’irregularitats
De fet, el director d’investigacions de l’Oficina Antifrau de Catalunya, Manel Díaz Espiñeira, ja va resoldre fa uns mesos la denúncia presentada per la plataforma veïnal Defensem Can Raventós relativa a les presumptes irregularitats en la tramitació i de caire urbanístic contràries al planejament relatives al PEIMU, que ara ha tombat la justícia, fent saber a l’Ajuntament que s’havien constatat l’existència de conflictes d’interès aparents en responsables municipals que no han estat degudament gestionats per l’ens local” i reclamant-li a l’Ajuntament “reparar les lesions a la confiança pública, quan aquestes s’hagin produït.”
Les demandes de la Plataforma
Un cop anul·lat el Pla Especial, des de la Plataforma reclamen:
- Que s’acabin les irregularitats a Can Raventós i es respectin les disposicions normatives vigents. Que l’Ajuntament accepti la sentència i no recorri ni intenti un cop més defensar amb fons públics un pla urbanístic de promoció privada basat en una il·legalitat, tal i com ha sentenciat de forma contundent el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
- Que l’Ajuntament estudiï una fórmula que permeti, a la propietat, permutar l’edificabilitat existent a la finca en un altre espai del districte o la ciutat amb menys valor patrimonial, de manera que tant l’edifici de Can Raventós com la totalitat del jardí passin a ser d’ús públic.
- Que l’edificació allotgi un equipament que pugui actuar com a refugi climàtic per al barri al llarg de tot l’any: centre de dia per a la gent gran compatible i complementari amb un espai per a les entitats del barri que no tenen local, com passa amb les de cultura popular i amb els col·lectius de joves.
- La requalificació posterior del jardí com a zona verda per a gaudi dels veïns i les veïnes.